"...Els camps de vinya ens recorda que estem en terra de vins..."
Ens llevem d'hora, perquè ja saps que diuen si ho fas, oi?. Estem al càmping de Pépieux, a 4Km de Homps, on comença l'etapa d'avui. Esmorzem ràpid i en hi posem a recollir. En poc mes d'una hora ja estem llestos per marxar.
Deixem el jove català que ens vàrem trobar el dia anterior esmorzant tranquil·lament, i encarem frescos la tornada a Homps. El paratge és preciós i fresc a aquesta hora del matí. Els camps de vinya ens recorda que estem en terra de vins, que per cert, encara no hem tastat. I ara ens adonem que el camí fa una lleugera baixada. Per aquest motiu, el dia anterior "ens va costar tant arribar" a Pépieux.
Un cop a Homps, i sense perdre el sentit que duem, seguim el camí, tot just al costat dret del Canal du Midi (recorda que el costat es mesura en sentit al mar). Ja ens aviem llevat amb la intenció d'arribar a Carcassonne ràpid per veure la vila medieval, però això no treu que parem varies vegades, a esmorzar un segon cop, o rehidratar-se convenientment, i contemplar joies flotants.
"...el camí és molt fàcil i ample..."
En aquest tram, el camí és molt fàcil i ample. Hi ha força trams sense arbreda, així doncs, si fa bo, et toca el sol de valent. Hem vist trams on els imponents plataners han estat talats, i no els han restituït amb cap altre arbre. Potser perquè estaven malats?.
"...no veus la magnitud de Carcassonne fins que no surts del Canal du Midi..."
A l'enclusa de l'Aiguille tenim l'oportunitat de conversar amb l'encarregada de l'enclusa, una dona gran, i el seu marit, de Perpignan. Al veure la nostre estelada ens pregunten d'on som. Queda palès que hi ha part de francesos que no entenen el procés català i d'altres que si. Sinó pregunteu-li a la parella de l'enclusa. Ell ho té clar i ella no tant, tot i que coincideixen que els catalans som diferents dels espanyols.
Ens acomiadem d'ells esperant endinsar-nos a l'època medieval. Per cert, si algun català passa per l'enclusa, i li pot deixar una estelada a la senyora, us ho agrairà.Ella col·lecciona banderes de les persones que hi passen, en tamany DIN-A4 aproximadament, i nosaltres no li vàrem deixar cap de les nostres que eren bastant mes grans. Si cal ja us la pago jo, però us heu de fer una foto amb ella i l'estelada.
"...Gent amunt i avall pels carrers del centre. Les places plenes de goma-gom. Compreu uns croissants que estan deliciosos..."
Passarem per Trèbes, port i poble macos com ells sols, i ens arribem a Carcassonne a través d'un camí, ample com una pista de cotxe, a trams asfaltats i tot. El Canal està a un nivell mes baix que la ciutat i per tant no veus la magnitud de Carcassonne fins que no surts del Canal du Midi i del seu port amb passarel·les de fusta.
La Cite de Carcassone és enorme, per perdre's des del començament. Sort que hi ha un punt d'informació turística només sortir del canal, i on et tracten amb un somriure d'orella a orella, encara que no sàpiguen castellà. Sort de l'anglès i de quatre paraules mal dites en francès. Gent amunt i avall pels carrers del centre. Les places plenes de gom a gom. Compreu uns croissants que estan deliciosos i si busqueu un càmping, com nosaltres, teniu el Càmping Carcassone la Cité. Un 4 estrelles amb tots els serveis i piscina, i parcel·les molt íntimes, separades les unes de les altres amb arbustos frondosos. Sembla un laberint de parcel·les.
Després d'acomodar-nos al camping, i fer una mica de piscina, decidim anar a veure el castell de Carcassone, però cal afanyar-se perquè tanquen a les 18:00h, i si no ho tens present, set pot passar. Desplaçat en bicicleta, vas mes ràpid, tot i que per arribar-te al castell tens unes pujades amb molta pendent.
Aquella nit la vàrem tenir passada per aigua. Us recomano què cada nit, agrupar les bicicletes i tapar-les amb un plàstic. Hi ha força humitat durant el trajecte i la rosada mulla bastant. Aquella nit, amb tempesta (aigua, llamps i trons), el plàstic encara va fer mes servei. Si aneu sols, feu el mateix, però amb una única bicicleta.
RECORREGUT: 42,5 Km
DIFICULTAT: FÀCIL
OBSERVACIONS:
ETAPA CURTA O DE DESCANS, DE 7:30 A 15:00H PEDALANT SUAUMENT. CAL VISITAR LA VILA MEDIEVAL I TENIR EN COMPTE L'HORARI DE TANCAMENT. S'HA D'ACCEDIR 45 MINUTS ABANS DE LES 18:00H. SI TENIU OPORTUNITAT DE CONVERSAR AMB LA GENT DEL CANAL, VEUREU QUE SON MOLT AMABLES I CORDIALS.
Un cop hem arribat a Toulouse, i ja heu vist que ha estat fàcil, ara toca visitar la ciutat rosa, i millor fer-ho en bicicleta (nosaltres ho vàrem fer caminant i vàrem trobar a faltar la rapidesa de la bicicleta per anar d'un cantó a un altre i a la vegada gaudir de la ciutat).
Per començar, ho tornaria a fer a l'Agost. Et trobes amb dies llargs i amb bona temperatura a prop del canal. Però ho faria amb mes calma i allargaria uns dies la pedalada fent etapes mes curtes, no per l'esforç què suposa, sinó perquè et dona marge per conèixer cadascuna de les poblacions per on passes, conèixer la gent del lloc a través de les encluses, dels comerços, bars i restaurant a tocar el canal, les amigables persones des les oficines de turisme...
Pel que fa la roba, varem dur la mínima i necessària. La muda posada i una de recanvi, i alguna cosa per anar millor vestit a l'hora de visitar ciutats i pobles. T'has d'endu sabó i ja rentaràs roba pel camí, quan t'aturis als campings. Una peça d'abric per cos i per cames. El buff. I la capalina per si plou. A nivell de calçat, les sabates de rodar i unes sandàlies tot en un (passeig, caminar, banayar-se, etc...) d'aquelles que queden ben subjectes al peu. Una lot. Casc (opcional) i guants. Dos bidons i una cantimplora/ampolla de com a mínim 1 litre.
Varem dur un plàstic per tapar les bicis, pensant que també podria tenir altres usos. Aquest plàstic va fer una bona feina, ja que cada matí ens el trobàvem mullat per la rosada, i el dia que va ploure també va mantindre les bicis eixutes. Una mica de cinta americana, uns pops i reixes elàstiques, un cordino llarg i algunes agulles d'estendre. Sabó de roba i plats. La tenda, isotèrmics, i uns sacs de dormir lleugers.
Els camps es tornen grocs a mesura ens apropem a Toulouse. Passem camps de girasols pedalada a pedalada.
Unes pedalades mes i arribem a l'estació de trens, i per tant a l'hotel que està just davant.
Abans de sortir, preguntem la previsió al personal de camping. Tenen un taulell on pengen la previsió de la setmana, i segons aquesta, tot fa pensar que el dia anirà millorant.
Anem pedalant, a ritme tranquil, mirant d'esquivar els petits bassals d'aigua que hi ha al mig del recorregut. Anem ben tapats perquè fa força fresca. A mesura van passant els quilometres i les hores, a mig matí, ja està el cel ben obert i fa força sol. Torna a fer calor. Seguir el Canal no té cap problema i hi ha trams on veiem que el traçat millora en amplitud i qualitat de l'asfalt. 
El Canal transcorre al mig d'un frondós bosc quan deixem el canal de la Rigole de la Plaine que s'incorpora al Canal du Midi per la riba esquerra. 
No ens queden gaires mes quilometres per arribar-nos al camping de l'Avignonet-Lauragais, ara per camí asfaltat. 
Quan ens arribem al Tunnel du Malpas comprovem que amb alforges no podem passar pel tunel, i ho hem de fer per dalt. 
No trobem els punts d'aigua que marca el mapa, es una etapa llarga, per tant cal preveure aquesta possibilitat i dur mes aigua de la necessària, sobre tot si fa calor.
Durant aquesta segona etapa, ens adonem que hem estat seguint unes indicacions minúscules, de paper, de color taronja cridaner amb una fletxa, què indica el sentit a seguir... es la gran indicació del Canal du Midi en sentit de mar a muntanya. 
Doncs, un cop aparcats, descarreguem tot el necessari. Bicicletes, alforges, menjar, eines, pops, xarxes, tenda, sacs, isotèrmics, capalines, cascs, guants, roba de recanvi, tovalloles, sabons (en format viatge), necesser, xancles... vaja, sembla un aparador de mercadillo on qualsevol francés o francesa podien haver comprat l'oferta del mes. Una hora mes tard, ja ho teniem tot muntat sobre les rodes de les tres bicicletes, però ja és l'hora de dinar.
Amb la consciència tranquil·la perquè seguim el camí del costat del canal, pedalem amb l'energia del principi, a la recerca d'aventures, de coneixença de l'entorn, de ciutats i de la gent del canal du Midi. Aquest camí vora el mar, a vegades fresat pels cotxes, d'altres només pel pas de les bicicletes, es un camí estret, resegueix el canal a l'ombra d'arbres, que en aquest punt no son tant frondosos com caldria esperar.
Es de tarda però sabem que en aquesta època de l'any el sol s'estira i continuem pedalant amb la intenció d'arribar a Beziers. A prop de la ciutat de Beziers, el canal du Midi és asfaltat, milloren les indicacions, i abans de canviar de banda del canal trobem la primera font d'aigua. Té una col·legiata enorme que val la pena visitar, però si decidiu passar, aneu directament a les 9 encluses. Aquí us podreu refrescar, i podreu trobar el primer punt d'atenció turística del Canal du Midi, on podreu demanar el mapa del Canal, molt útil per fer seguiment del recorregut i serveis que hi podreu trobar. Està molt detallat. En aquest sentit de marxar, us trobareu que haureu de pujar les 9 encluses, i si aneu molt carregats, haureu de empenyer la bicicleta perquè 9 encluses seguides fa força pendent.
El primer que he observat és què hi ha un munt de gent que ha fet el Canal du Midi, pràcticament sempre de Toulouse a Seté, tret d'uns "agosarats", que van veure les previsions de vent, i ho van fer al revès. I a més a més, tota aquesta gent té un blog on explica la seva experiència. Al·lucinant... en sóc un mes dins l'univers dels blogs.... què en podia esperar?
