dijous, 30 d’abril del 2015

La direcció de la Rabasa-Derbi


Podeu pensar que nassos m'explicarà aquest bon home sobre la direcció de la bicicleta, quan posar uns coixinets no té cap secret...

Doncs si, us explicaré què el secret no es tenir el nombre correctes de boletes dels coixinets (rodaments), sinó les cassoletes on van posats.

"...posar uns coixinets no té cap secret..."

En aquest models antics, la direcció no va tancada en un coixinet, sinó que les cassoletes i rodaments van per separat. Així doncs, la cassoleta inferior és diferent de la superior, i sinó ho teniu en compte, podeu perdre algun rodament, i trobareu es es una zona, on supura tot el greix que hi heu posat i s'embruta mes de lo normal.

Doncs si, la cassoleta inferior es sensiblement mes gran que la superior. Aquest dilema el tindreu, si heu extret les cassoletes a cop de martell, per pintar degudament el quadre. A la cassoleta inferior, ha d'acollir la forquilla en el seu interior, i a la vegada protegir els rodaments.

"...la cassoleta inferior es sensiblement mes gran que la superior..."

La cassoleta superior, només contindrà els rodaments, ja que la protecció ho farà la rosca que bloqueja la direcció i no permet que es separi del quadre.

Un cop tingueu això clar, posar força greix de rodaments, posar els rodaments, un al costat de l'altre. Gràcies al greix no us cauran, i seguidament, poseu la forquilla de direcció i col·loqueu les rosques, per fixar la direcció al seu lloc, evitant els moviments longitudinals, la forquilla no s'ha de moure endavant-enrera, i facilitant els moviments circulars de la pròpia direcció.

"...No us oblideu de posar el mànec!!!.."

dimecres, 29 d’abril del 2015

Folrar el seient de la Rabasa-Derbi

Després de veure el seient del dret i del revés, de perfil, del davant i del darrera, i comprovar l'estat de la goma, em va passar pel cap que li calia una segona pell. 

"...li calia una segona pell."

Vaig començar a mirar per internet tutorials de "make it possible yourself", i em poso mans a l'obra. 

També, sort que tinc una mare que es dedica al patchwork, i té tela per donar i vendre, i em va aconseguir aquesta, que sembla força resistent, i es maca.

Vaig prendre mides (tot i així, em va quedar curt per un cantó), i amb cola en esprai, i amb paciència, en un parell de dies ja tenia pell nova... i a mes a mes, de disseny.

"....a mirar per internet tutorials de "make it possible yourself"..."

Per fixar la tela per sota del seient, vaig fer servir grapes, amb aquella grapadora de paret, que juntament amb la cola, evitarà que es vagi despegant pel fregament i el pas del temps.






dimarts, 28 d’abril del 2015

Nou espai al blog mes tossut què un Saballut


"...Quin model de furgoneta escolliríeu per fer la vostre camper?..."

Inaugurem un nou espai al blog, és una bogeria que m'ha passat pel cap. Us imagineu treure el motor a una camper i aprofitar l'espai per posar unes bateries, i canviar les rodes, i posar uns motors elèctrics... Doncs així vaig començar, i ja he re-dissenyat tota la furgo... només em quedo amb el xassís i la carrosseria, la reciclem, que encara pot aguantar molts anys...

"...Volkswagen T3 amb focus quadrats, verda, amb detalls ètnics en verd elèctric..."

Quin model escolliríeu per fer la vostre e-camper van?.... Jo ho tinc clar una Volkswagen T3 amb focus quadrats, verda, amb detalls ètnics en verd elèctric i el sostre elevable en blanc.

Doncs, tota aquesta feina dins d'una carcassa icònica, amb reminiscències retro i una flaire de romanticisme. Deixeu volar la imaginació i endinseu-vos en el mon camper....

"...endinseu-vos en el mon camper...."

dilluns, 27 d’abril del 2015

Can Gambús: el pulmó oest de Sabadell


Tenim un bon pulmó a la zona oest de Sabadell. Can Gambús. Aquest pulmó es molt actiu els caps de setmana, amb mini concerts a la Capella, festes d'aniversari, parc infantil amb nombrosos gronxadors, xarxes, i altres circuits, nombrosos camins per passejar, sol i ombres per arreu, un parell de bars (la capella i el niu)...


"Tenim un bon pulmó a la zona oest de Sabadell."

Can Gambús t'acull, per tal que gaudeixis del moment, i puguis relaxar-te o esbargir-te segons et calgui. Però, i ha d'haver però, asseure's a la gespa continua sent un perill. Allà, on menys t'ho esperes trobes la mina, que cert propietari de gos, ha decidit no recollir, i evidentment, prèviament ha decidit que era un bon lloc, on el seu quisso podia fer les seves necessitats. Porc. Em sembla que no té un altre nom.


"Can Gambús t'acull, per tal que gaudeixis del moment, i puguis relaxar-te o esbargir-te segons et calgui."

Can Gambús. Envoltat per carrils bici, deslligats de la resta de Sabadell, com si s'hagués dissenyat una pista ciclista per donar voltes al parc. Excels. La tasca de urbanisme no té un altre qualificatiu. Incrementem el nombre de kilòmetres de carrils bici d'una tacada... però compte, per arribar des del centre, tan si com no, has d'anar per la carretera de Terrassa/Barcelona. La normalització i urbanització de la qual, resta pendent en un consistori aturat, al redisseny d'una ciutat per una de mes verda i saludable. Per una ciutat pensada per les persones, i no pels automòbils.





dijous, 23 d’abril del 2015

Frenar amb la Rabasa-Derbi


Ja n'era conscient que els frens de la Rabasa-Derbi no son gaire efectius, però són una joia. Després de desmuntar-los, netejar-los, comprovar l'estat de la molla, engreixar l'eix, i determinar que no han sofert gaire el pas del temps, puc dir què aquesta es la part mes bonica de la bicicleta.

"...aquesta es la part mes bonica de la bicicleta."

Tot i ser una de les peces petites, els hi he dedicat molt de temps. A ningú li agrada el tacte d'aquells frens durs i que no fan la seva funció. Doncs això ja no passa. El tacte es progressiu, i frenen el que han de frenar, una bicicleta de passeig. Amb aquesta bicicleta no anem a fer els millor temps en l'oval de carreres, sinó ens desplaçarà al mercat del centre, amb el millor estil i la millor practicitat del mon.


"...El tacte es progressiu, i frenen el que han de frenar, una bicicleta de passeig."

Les pastilles son noves, el cables i fundes del sistema de frens també. I tingueu en compte que s'han d'engreixar els cables per tal que llisquin suaument dins de les fundes.



Ara, em sembla que només queda dir, bon fré no té fronteres!!!!....





dimecres, 22 d’abril del 2015

El pedalier de la Rabasa-Derbi


Doncs ja podem començar a muntar i ho farem amb el pedalier. Aquest nou pedalier, es mes lleuger, igual de llarg però hi ha diferències mil·limètriques pel que fa a la distància de les bases dels coixinets.

"...hi ha diferències mil·limètriques..."
Un cop les rosques del pedalier netes, les esferes dels coixinets netes, i la caixa del xassís del mateix pedalier sense restes de l'arenat, comencem el muntatge extra engreixant la zona...



I rosquem, i rosquem, fins aconseguir que l'eix només tingui el moviment rotatiu que ha de tenir, i no oscil·li. La rosca dreta queda mes endins, i per tant, la rosca exterior d'aquesta, amb funcions estètiques, no la puc posar. Ara puc observar el resultat de les diferències mil·limètriques que hi ha entre l'eix original i el nou eix.



"... i rosquem fins aconseguir que l'eix només tingui el moviment rotatiu, ... i no oscil·li..."

Un cop tenim l'eix, podem mirar de posar les bieles i el plat, aquest cop amb ancoratge quadrat, i els pedals. Tot el conjunt d'alumini negre. Aconseguim una rebaixa de pes, què es notarà en el resultat final.

"...Aconseguim una rebaixa de pes, què es notarà en el resultat final."


dimarts, 21 d’abril del 2015

Ciclisme urbà a Sabadell



Com a a moltes ciutats d’arreu, el ciclisme urbà a Sabadell està creixen molt. Només cal situar-se en un dels punts amb mes moviment de la ciutat i començar a comptar ciclistes. Van apareixen com bolets, de tots colors i mides.

"...el ciclisme urbà a Sabadell està creixen molt..."

El que es molt representatiu, és què a 2/4 de 7 del matí, fa un parell d’anys, de camí a la feina em creuava amb un ciclista, i a dia d’avui, ja en son quatre de diferents - no us penseu pas que compto el mateix quatre vegades.

Situem-nos a la rambla de Sabadell, sense anar mes lluny, sempre trobarem ciclistes amunt i cliclístes avall. Gràcies a què és una via poc transitada - encara podria ser-ho menys - hi ha molt trànsit de persones i ciclistes, que conviuen sense problemes. Cal dir també que és un eix comercial important de la ciutat - per cert trobo a faltar un comerç orientat al ciclisme, potser per l’elevat cost dels lloguers.

I es un ciclisme urbà de qualitat, i perquè?, us preguntareu. Podem veure representades totes les tendències existents, fixies, BTT, bMX, històriques, de passeig, de carretera, fora de seguir una tendència o moda que ens limiti. I per altre banda, es poden veure moltes cadiretes infantils, i això vol dir, què s’està creant escola. Així doncs podem pensar que tenim el futur assegurat, però no ens hem de relaxar.

"...I es un ciclisme urbà de qualitat..."

Una altre dada, es què molts parkings de bicicleta de la rambla, estan plens, i no poden acollir mes bicicletes. Ja no es una diversió, sinó un medi de transport, econòmic, ecològic, ecocoherent, ecomodern i els eco que calguin.

Què trobem a faltar els ciclistes de Sabadell?. Tot i així, es troben a faltar moltes coses. Jo diria que una mica mes de respecte i educació viaria. Tot i ser zona 30, a vegades, apareix el típic troglodita darrera del volant, que pressiona a un metre de distància, com si, a cop de pedaleig, poguéssim accelerar de zero a cent en mig segon. O també ens podem trobar amb avançaments a dos pams. Podem trobar a faltar mes senyalització. Podem trobar a faltar mes carrils bici fets amb sentit, no només per poder comptar els quilometres de carrils bici que hi ha a Sabadell. Podem trobar a faltar mes polítiques que estimulin l'ús de la bicicleta.

"... Tot i així es troben a faltar moltes coses..."


dilluns, 20 d’abril del 2015

Ciclisme Urbà


A totes les ciutats del mon la bicicleta està tenint un ressorgiment considerable. Ara se’n veuen mes bicicletes que fa uns anys. Ara trobem comunitats, que gràcies a les xarxes socials, s’han fet un lloc visible entre nosaltres. Ara associem la bicicleta a un estil de vida saludable i compromès. A l’estat espanyol, en formem part encara que ens pesi (de moment), la normativa viaria fa mes difícil l’ús de la bicicleta. Tot i així, les principals ciutats de l’estat, han apostat per serveis de lloguer de cicles. 



“... la normativa viaria fa mes difícil l’ús de la bicicleta….”

Fa uns quants anys, era implantejable anar a la feina en bicicleta, o trobar l’accessori idoni en les poques tendes de ciclisme que hi havia, o trobar l’especialista que ens oferís la solució al problema concret que teníem. No hi havia ni la cultura ni la infraestructura necessària per parlar-ne de ciclisme urbà.



El pas del temps ens dirà si el ciclisme urbà es una moda o una tendència en augment. .Està clar que arriben nous temps, que mai seran com abans. Com a societat som mes conscients de les conseqüències del nostre pas per aquest mon i això marca les nostres accions. El ciclisme urbà neix sobre aquesta base.

“ El pas del temps ens dirà si el ciclisme urbà es una moda o una tendència en augment.”

El ciclisme, ja no és només un esport, es una forma de desplaçar-se, amb beneficis per la salut, el mediambient i l’economia local. Realitzar exercici aerobic, com a mínim, 30 minuts al dia, ens ajuda a disminuir el colesterol dolent, ens ajuda a mantenir un to muscular idoni, i cuida el nostre cor. L’utilització de la bicicleta com a transport, genera menys CO2 per trajecte, que qualsevol altre mitja convencional. I reactiva l’economia local, ja que amotllem les nostres compres al comerç de proximitat.

“ … Cal un redisseny dels nuclis urbans…”

Per altre banda, tal qual estan dissenyades les ciutats, escollir la bicicleta com a mitja de transport, es tracta d’una opció de risc. De moment no hi ha massa crítica als carrers per fer-los segurs. El disseny de les ciutats està pensat i realitzat per l’ús de vehicles a motor, oblidant-se fins i tot, del peató. Cal un redisseny dels nuclis urbans, i sembla que urgentment. Gràcies a la tendència de les smartcities, potser els organismes locals i estatals posen el disseny urbà en mans dels ciutadans per resoldre, realment, els problemes al que s’enfronten cada dia. Resoldre problemes amb els carrils bici, pensats i realitzats des de la perspectiva de vehicle a motor. Resoldre problemes de convivència, donant mes pes d’importància a qui realment ho necessita, el feble peató. Resoldre problemes de salubritat mediambiental, fent mes acollidores i respirables els nostres carrers.

“ … fent mes acollidores i respirables els nostres carrers.”

Dins del ciclisme urbà, podem trobar diferents modalitats, o possiblement, podríem considerar diferents modes. Benvingudes siguin, ja que donen color a la tendència. Des del ciclista amb una de les mes noves bicicletes compactes o plegables, fins els ciclista amb la reciclada bicicleta del avi, o els mes moderns fixies, amb bicicletes pinyó fixe i sense frens, o el usuari del servei del lloguer de bicicletes de la nostre ciutat . Tot un ventall d’opcions, totes bones, per gaudir de la ciutat a ritme de pedal, però tots amb un objectiu comú, desplaçar-se entre el punt A i el punt B, de forma ràpida, sense contaminar i exercitant-se una mica.



El ciclisme urbà existeix, però potser fa falta consolidar-lo, en algunes ciutats mes que unes altres. Ciutats que a vegades, no tenen la geografia a favor, i en aquest sentit cal buscar propostes que ajudin al foment de la bicicleta a la ciutat. Ciutats, que gairebé sempre, no han estat pensades prioritzant el peató i ciclista. Desitgem una llarga vida al ciclisme urbà, tot i els pals a les rodes que es poden trobar. Desitgem trobar propostes incentivadores, com ara formació específica pels ciclistes urbans. Desitgem trobar “propostes innovadores” de dècades passades, desitgem trobar iniciatives pròpies envers els carrils bici. destigem trobar petits moviments arreu del mon, amb un objectiu comú… moure la societat a base de pedalades….

“ ...moure la societat a base de pedalades… 



divendres, 17 d’abril del 2015

Via Interurbana Sabadell - Terrassa

No pot ser pas d’una altre forma. Sabadell i Terrassa, tot i gaudir plegats de l’etiqueta de capital del Vallés occidental, han viscut d’esquena l’un de l’altre gràcies a aquella antiga rivalitat d’origen desconegut. I ni tan sols, governants del mateix partit estatal, han pogut canviar això al llarg d’aquests darrers anys. Però, em sembla que ja es hora de canviar aquesta absurditat, si mes no, plantejant el concepte d’una via de comunicació física entre Sabadell i Terrassa, què no pateixi els embusos cada matí, fluida, dinàmica, futurista…. d’uns altres temps. 



La nostre proposta passa per contemplar una via peatonal i ciclable, entre Sabadell i Terrassa, segregat i paral·lel al tram de nacional N-150, que uneix totes dues localitats. Aquesta via surt de Sabadell per la Carretera de Terrassa, passa per la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, i arriba a Terrassa per la carretera de Sabadell entrant per l’actual Tanatori/Cementiri. Es el camí mes curt i recte que podem traçar sobre el mapa.





Caldria minimitzar les pendents, sobre tot a l’arribada a Terrassa, unificar el traçat evitant travessar la nacional i incorporacions, si no es per un pont o túnel o a través de passos zebra en rotondes . Analitzem part per part aquesta via interurbana, realitzant les propostes pertinents a cada tram, tenint en compte l’informe realitzat per la Generalitat pel que fa al disseny de vies ciclistes a Catalunya.


Sortida de Sabadell per la carretera de Terrassa.


La sortida de Sabadell es prou ample per ubicar la via ciclista. Es pot començar pel cantó dret (direcció Terrassa), de vorera ample, i enllaçable amb altres carrils que provinguin de Sabadell. L’enllaç amb la rotonda i els seus pasos de zebra, s’hauria de senyalitzar mes, ja que a la incorporació del cinturó, els vehicles ho fan a força velocitat.

Carretera de Terrassa.

Ens trobem uns contenidors que ocupen l’espai reservat al transit de persones i bicis fins a la Mancomunitat. Aquest tram està separat de la nacional per uns rails metàl·lics, amb lleugera pendent fins a la rotonda dels mossos.





La Mancomunitat.

En aquest punt trobem dues alternatives. A la Dreta, direcció la Mancomunitat, passant pel costat dels mossos d'esquadra, dels institut, i la Mancomunitat, i per darrera de Merca Vallés. A l'esquerra, aprofitant camí peatonal del parc agrari, i recorreguts locals.


Es molt més tranquil circular per la via de la Mancomunitat que continuar per la N-150 i enllçar-se amb la nacional mes endavant, a l’alçada de la rotonda que dona accés al parc de màquines.


En sentit contrari, de Terrassa a Sabadell, hi ha l’inici d’un vial preparat, però aquest queda truncat a l’arribar a l’empresa de vendes de autocaravanes i al parc de jocs. Potenciar aquesta via, planteja, mes endavant, a realitzar un canvi a l’altre sentit de la carretera, un cop passat l’Hospital de Terrassa







Hospital de Terrassa.

El desviament per accedir a l’Hospital de Terrassa planteja una zona crítica per la seguretat. Circular pel cantó del sentit de Terrassa a Sabadell es molt mes segur, però cal tenir en compte, que hi ha molts cotxes aparcats, de persones que van a l’hospital i no volen pagar el parking del mateix. Cal canviar de sentit 




Caldria facilitar una via cap a l'hospital (en línia discontinua). S'ha de canviar de cantó de la carretera per la seva entrada a Terrassa.



Cementiri de Terrassa

Per arribar a Terrassa, cal canviar de sentit, i pujar la pendent mes notable del recorregut. Aquest es el punt on es planteja la solució mes costosa del projecte. Un canvi de sentit i disminució de la pendent fins arribar a assolir l’alçada de Terrassa.







Benvinguts a Terrassa!!!!...


dijous, 16 d’abril del 2015

El vestit per a la Rabasa-Derbi


L'he comprat un nou vestit per la Rabasa-Derbi. No es ni de Channel ni de Padra, però és fet a mida. He tingut que anar a Duccar, uns professionals del arenat i la pintura en pols. I us puc dir que el nou vestit li ha quedat ni què pintat. 

"...el nou vestit li ha quedat ni què pintat..."

Diuen que encara que vesteixis la mona de seda, mona es queda, però en aquest cas, la Rabasa-Derbi es una altre. Ha rejovenit mes dels 50 anys què deu tenir. Està clar que amb aquesta bona base podrem fer moltes coses.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Vies Interurbanes

Com a sabadallenc d’adopció hi ha coses i situacions de la població de Sabadell que no entenc, i a vegades, llegint per aquí i per allà, comentant amb uns i altres, tampoc en trec l’aigua clara.



“...Com pot ser què entre dos poblacions properes, no existeixi un camí, o una via per facilitar-ne la comunicació pedestre i ciclista?..”


Com pot ser què entre dos poblacions properes, com ara Sabadell i Terrassa, no existeixi un camí, o una via per facilitar-ne la comunicació pedestre i ciclista?. Com pot ser, que entre Barbera i Sabadell, ciutats enganxades, tampoc hi hagi un camí ciclista? Sort que hi ha voreres, perquè la zona 30, a efectes pràctics, es molt perillosa (quin pare deixaria anar als seus fills, per carrers “zona 30” a l’escola de bon matí?). Com pot ser que entre Sabadell i Sant Quirze tampoc existeixi aquest enllaç pedestre i ciclista? A vegades pots veure persones de totes les edats, anant a peu pels ponts de l’autopista direcció l’àrea comercial de Sant Quirze, amb el conseqüent perill per seues vides. 


Resumint, què no és poc, és increïble, a l’alçada de la història moderna, que entre Sabadell i altres poblacions veïnes no existeixi una via de comunicació pedestre i ciclista segura, per tal que les persones i ciclistes que vulguin, pugin fer-ne ús.


No entenc com és què tant els agents locals i estatals implicats no hagin arribat a, ni tan sols projectar un camí d’aquestes característiques. No entenc com es que, tot i existir la intencionalitat de promoure l’us de la bicicleta per part de la generalitat (link del Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya), no s’acaba de traslladar a la realitat. No entenc, que tot i l’existencia de manuals de creació de vies ciclables i pedestres (link al manual de disseny de vies ciclistes), quan parlem de vies interurbanes, sembla que aquestes són les carreteres per traslladar-nos-hi amb vehicles a motor.

“...Canviar moltes coses, però començar per la nostre actitud. L’actitud que deixarà un mon millor al nostres fills i nets.”

A molts llocs d’Europa hi ha propostes novedoses i de segles futurs, i que aquí, com a poble emprenedor, no n’hi ha cap, i a més a més, fem cas omís d’aquestes propostes. Vies entre poblacions veïnes, autoil·luminades com propostes nòrdiques, segregades del tràfic motoritzat, amb ponts, o flotants, que son energèticament responsables, i fins i tot, contribueixen per activa i passiva, a revertir el conegut canvi climàtic. Tenim bonanoves des d’Holanda, des de Filadelfia, als Estats Units. 

A part de la bicicleta, alguna cosa es mou. Es el moment de pedalar, d’anar lluny amb la pròpia energia del nostre cos, i canviar. Canviar moltes coses, però començar per la nostre actitud. L’actitud que deixarà un mon millor al nostres fills i nets.

A Sabadell, el que està clar, tot i la imaginació què puguem tenim, és què cal una mica de voluntat per dur a terme unes vies pedestres i ciclistes segures. Cal una mica de voluntat, de tots plegats, per fer possible el canvi de paradigma. Aquest canvi que desitgem molts. Millorar el mon en que vivim, regenerar el planeta, fer una economia sostenible, i tot, a base de pedalades i caminades.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Desmuntant la Rabasa-Derbi

Pot semblar el títol d'una peli, però queda lluny de la realitat. Desmuntant la Rabasa-Derbi és tota una declaració d'intencions, és tot un projecte, i ha de començar desfent-ho tot. Tot un dia vaig necessitar per desmuntar la bicicleta, tret del pedalier, què vaig haver d'anar al Taller de la Bicicleta

"Desmuntant la Rabasa-Derbi és tota una declaració d'intencions"


Mentre la desmuntava vaig veure, visualitzar, palpar la nova Rabasa-Derbi. Vaig netejar cadascun dels components, decidint quin podia continuar, o quins haurien de passar a millor vida. N'hi ha un munt de components que no faré servir, i em sembla que els posaré en subasta, per ajudar al projecte, i per tal que algú se'n benefici d'aquestes velles belles peces.


"la Rabasa-Derbi, grisa, sense brillantor, apagada i visquent la vida com recanvi d'una altre bicicleta."


Cadascuna de les peces que treia, era un descobriment, de corbes, de formes rectes, d'eines específiques. El mànec, fora. La potència, fora. El seient, fora. El fré davanter, fora. El fré del darrera, fora. Així totes i cadascuna de les peces i cargols que conforma la Rabasa-Derbi, grisa, sense brillantor, apagada i visquent la vida com recanvi d'una altre bicicleta.


Les bieles dels pedals em van donar molta feina. Cops de martell al passador. Treballs amb la serra. I a continuació, les rosques del pedalier, no em deixaven treure l'eix i els seus coixinets. M'ho va posar difícil, però segur era perquè no es veia vestida d'una altre manera.


"...no es veia vestida d'una altre manera..."