Anar en bicicleta és tan fàcil com sembla.

"Anar en bicicleta és tan fàcil com sembla..."

Anar en bicicleta és tan fàcil com sembla. I sinó pregunteu-li a la meva filla. Ja fa unes setmanes que m’agafa la meva bicicleta i la fa rodar per tot arreu, i això que no és de la seva mida - per dir-ho suaument. Comença a pedalar recolzada en un banc, no pot seure al seient si vol pedalar amb certa cadència, les alforges, gairebé sempre plenes, la fan anar d’un canto al altre… i tot i així, està desitjant pujar-se i dur-la on sigui….

Després de veure això, em sembla que anar en bicicleta és tan fàcil com sembla. Només cal tenir una mica de sentit de l’equilibri, ja que la bicicleta, per inèrcia, et farà anar dret mentre agafis el mànec.

"...cal tenir una mica de sentit de l’equilibri..."

Per la meva filla ha esta mes fàcil que per mi, d’una generació, que passaves força temps amb rodetes. Encara recordo el meu avi, fent que corria agafant-me el seient, i quan jo veia que no l’agafava, ja feia estona que pedalava sol, i me la fotia contra la paret per mirar enrere…. es que no es pot aprendre a pedalar sense rodetes i mirar enrere a la vegada?. Es clar que si, però no ho facis en un passadís entre edificis on et quedin les parets a mig metre.

Les bicicletes sense pedals, han estat un gran invent, per iniciar als menuts al mon de l’equilibri de les dues rodes….Va estar un parell d’anys amb aquest tipus de bicicleta, i quan vàrem canviar-la per una amb pedals i vàrem posar les rodetes, no va anar del tot bé. La meva filla va tenir mes problemes amb rodetes que sense, i quan li vàrem treure al quart intent, ja anava sola amb dues rodes. Ara crec que ens podíem haver estalviat les rodetes.

"...Ara crec que ens podíem haver estalviat les rodetes..."

Ara, però, el mes important es que els nens i nenes tinguin la convicció que ho poden fer, encara que al principi suposi algun petit ensurt. I el que també és important, es que nosaltres no els hi posem mes difícil amb els nostres esquemes limitadors (així no pots..., això no va….).

I si ja et gran, agafa el toro per les banyes, perquè es tan fàcil com et dic, i tranquil, els salts i piruetes ja arribaran... No hi ha presa, ara per ara només t'interessa pedalar i traslladar-se del punt A al punt B, i si aquesta distancia cada cop es mes gran millor.

La nit dels museus de Barcelona a dues rodes

Amb l'excusa de que els museus son gratis, i estan oberts durant la nit, vàrem decidir apropar-nos a Barcelona. La nit dels museus del 16 de Maig de 2015, recorrem en bicicleta, "gairebé", de punta a punta, Barcelona. 

"...es un plaer entrar a Barcelona en bicicleta..."

Ens apropem a Barcelona en tren, i comencem la nostre pedalada a la Meridiana.... es un plaer entrar a Barcelona en bicicleta. El carril bici recorre aquesta via d'inici a fi, fins a les Glories. Pedala que pedalaràs, a ritme turista, podem veure molts altres ciclistes, que es belluguen d'un punt a un altre de la ciutat. Fa goig.

Arribar-se a les Glories es tot un descobriment. Aquesta zona s'està remodelant i s'està obrint a les persones. Pràcticament, no veus cotxes. La nova zona, ofereix oportunitats úniques de viure experiències al carrer. Aquest cop varem tenir l'oportunitat de veure i tastar, la "slow food" al carrer. Aquí ja no vàrem entrar al FAD, que vàrem visitar la setmana anterior, però seria el primer museu per visitar.

Des d'aquí i atrets per l'ombra dels arbres de la Diagonal, pedalem cap al Fòrum. Seguim els carrils bici a banda i banda de la rambla, direcció mar. L'ombra s'agraeix el dissabte, que fa sol i la temperatura es molt bona. Has d'anar en compte quan t'apropes als pas de zebra, però si tens clar que la preferència la té el peató, el ciutadà a peu, de seguida agafes la dinàmica del civisme i saludes a tort i dret a tothom.

"...ofereix oportunitats úniques de viure experiències al carrer..."

A mig camí, trobem un parc al·lucinant, de visita obligada si tens canalla. Es el parc del centre de Poble Nou. Tot un món màgic per descobrir, sota l'ombra d'arcades de plataners i bugambilies. Cabanes naturals, escultures lumíniques, ponts... tot allò que els nens necessiten per viure una aventura, tot berenant.

Si continuem, i amb un parell de pedalades mes, ens arribem al Fòrum. Però, si abans d'arribar, entrem en el primer parc que trobem a mà dreta, enllaçarem amb tot un seguit d'espais verds, entre els gratacels, que ens durant a primera línia de platja.

Des d'aquí, pedalarem cap el port i la Barceloneta. Gràcies al vent que feia, molts surfistes flotaven sobre les onades. Es remullaven els peus, tot esperant trobar aquella onada que els traslladés a aquell espai íntim d'èxtasis i emocions. Tot el passeig marítim necessita una repensada. Hi ha gent per donar i vendre, i en bicicleta, tinc la sensació de molestar, i em veig obligat a zigzagegar constantment, entre turistes, runners, patinadors, autòctons, i tot això, a pedalada de tortuga. 

"...el parc del centre de Poble Nou. Tot un món màgic per descobrir, sota l'ombra d'arcades de plataners i bugambilies..."

Un cop al port, podem visitar el museu d'història de Catalunya, fer unes cerveses, veure els vaixells i llots amarrats i comprar artesanies. D'aquí, anem a buscar la Rambla del Raval. però abans, farem una visita al museu Marítim.

Ens arribem a la Rambla del Raval. Aquest oval el fem dues vegades, de baix cap amunt, i de dalt cap a baix. Li diem adeu al famós gat negre. Pel mig del Raval, pels carrerons, sortejant la gent, anem a buscar el següent destí museístic. El Raval m'encanta: olors i llengües d'altres paisos, vida al carrer despreocupada, gentada al arribar-te a la Rambla, que has d'evitar a tota costa. 

"...Pel mig del Raval, pels carrerons, sortejant la gent, anem a buscar el següent destí museístic..."

Guau!!!!.. a través d'un carreró, infestat de persones, ens arribem al MACBA. Les terrassetes a goma-gom, els skaters de sempre, els turistes multiplicats per dos, gent del barri multiplicat per quatre, els parking de bicis, a tope. Fem unes birres i unes patates gruixudes abans d'entrar al museu. Dins del Macba tot ple... les sales amb art modern, a vegades surrealista, plenes de gent. Les rampes d'accés a les plantes superiors, plenes de gent. Els racons de descans, plens de gent. Els lavabos, plens de gent...

Ja cansats, decidim anar a buscar el tren de tornada, tot i que m'hagués agradat apropar-me al barri de Gracia, a sopar a prop del carrer Verdi, i de passada, fer una visita a les exposicions fotogràfiques del Palau Robert. Però això serà un altre dia. Es bo acabar la jornada tenint l'excusa perfecte per tornar-ho a repetir.

La tornada cap a casa, de nou en tren. I com no, sabeu que ens trobem?. Doncs una GENTADA!!!...

Bones pedalades.

La nova Rabasa-Derbi

La Rabasa-derbi ja roda. I tots estem molts contents. La propietària té una bicicleta nova, que va molt bé, és molt pràctica, roda suau i lleugera, es vermella i porta llums. 

"...La Rabasa-derbi ja roda..."

Jo estic molt satisfet, ja que no he trobat res que m'atures... ni tant sols les adaptacions que vaig haver de fer, per la subjecció de la cistella i del portaequipatges, pels casquets de la roda del darrera, per l'ubicació de les llums... 

I la Rabasa-Derbi, perquè torna a néixer, per rodar molts mes anys, i espero que sigui amb la nostra família. Nosaltres la cuidarem amb molta estima i delicadesa.

"...Benvinguda, de nou!!!!...."

Via urbana - La Gran Via de Sabadell

pont sobre la gran via

Una de les vies mes grans, pudent i grisa de Sabadell es la Gran Via. Durant el seu trajecte, del tot qüestionable, observem gairebé la inexistència de carril bici. Per trams, trobem voreres amples, però a la vegada, entrades i sortides de parking soterranis, diferents interseccions, amb semàfor i sense, i interseccions múltiples de 2 o mes carrers a la vegada, només amb pas de zebra.

"...Una de les vies mes grans, pudent i grisa de Sabadell es la Gran Via..."

La Gran Via divideix la ciutat dels barris. Es un dels recorreguts que molts escolars transiten pels matins, ja que l’escola la tenen a l’altre banda.

"...La Gran Via podria convertir-se en el gran cinturó ciclable de Sabadell..."

El recorregut de la Gran Via puja i baixa constantment. N'hi ha, de persones, que postulen el possible soterrament. D'altres, realitzar una rambla central i carrils als costats, sense soterrar i gestionada per semàfors. Sigui com sigui, a aquesta via circumdant li cal una repensada. Caldria valorar unir la ciutat a través d'aquesta via i no separar-la com succeeix ara. Caldria pensar omplir de vianants la gran via. Caldria pensar com fer un carril ciclista de punta a punta circumdant i radial. Caldria enllaçar el polígon del IKEA amb Castell Arnau….

"...situaria Sabadell com la ciutat amb mes projecció ciclista de l’estat..."

La Gran Via podria convertir-se en el gran cinturó ciclable de Sabadell, tot un repte que situaria Sabadell com la ciutat amb mes projecció ciclista de l’estat. 

únic carril bici davant l'estació autobusos a la gran via

Sense deixar de banda la idea originaria de la Gran Via, com a via de comunicació ràpida, per a pobles del voltant som Setmenat, Castellar, Matadepera… i que la sortida directa de l'autopista cap a Sabadell Nord, hauria de descongestionar veiem viable una via ciclable, de punta a punta, que enllaci totes aquelles ubicacions d’interès de la ciutat. 

"...seria l’eix vertebrador d’un seguit de connexions, lligades les unes amb les altres que facilitarien el moviment de persones i ciclistes arreu de Sabadell..."

Enllaçar escoles de totes dues bandes de la Gran Via, enllaçar amb la Universitat. Enllaçar amb l’accés al Riu, amb la Bassa i les pistes d’atletisme. Enllaçar amb el centre de la ciurtat pel Carrer 3 creus, Enllaçar amb la Renfe i amb l'estació d’autobusos. Enllaçar amb el palau de congresos (antiga fabrica ABB). Enllaçar amb el parc taulí, amb la torre de l’aigua i Hospital Taulí. Enllaçar amb els dos centres del Club Natació Sabadell. Enllaçar la plaça Espanya i el parc Catalunya. Enllaçar Castell Arnau i Can Gambús. Enllaçar amb la via interurbana Sabadell-Terrassa. Enllaçar Gràcia i l'aeroport de Sabadell, i el centre comercial Via Sabadell.

"....aconseguir la “smartcity” que s’adapta als ciutadans, i millora la ciutat ... que repercuteix directament en nosaltres i la nostre salut..."

Es a dir, podríem dir que seria l’eix vertebrador d’un seguit de connexions, lligades les unes amb les altres que facilitarien el moviment de persones i ciclistes arreu de Sabadell, i mes enllà. Cal una senyalització important, però potser és mes important la difusió que se’n faci. Podem enllaçar amb altres temes com ara son "els camins escolars", o "la ciutat dels ciutadans i no dels vehicles". Realment aconseguir la “smartcity” que s’adapta als ciutadans, i millora la ciutat (mobilitat, salubritat ambiental) que repercuteix directament en nosaltres i la nostre salut (física i psíquica). Podria arribar a crear molta ocupació activa i de qualitat al voltant d'aquesta via. Jardiners, neteja, bars i granges, forns, congressos sostenibles, en definitiva, genera economia perquè hi ha gent, i no cotxes, que generen contaminació.

Feu les vostres propostes. Deixeu un comentari.

A la feina en bicicleta

Per sentir-se actiu i amb energia cada matí quan arribes a la feina, no necessites cap estimulant ni vitamines en càpsules. Tampoc et cal el cafè doblement carregat de cafeïna. Tan sols agafa la bicicleta i ves a la feina pedalant. La bicicleta, com qualsevol altre exercici, reactiva el cos, i t'omple d'energia. L'avantatge de la bicicleta vers caminar o corre, es que pots realitzar un tram mes llarg amb menys esforç i temps. I si et dosifiques, ni tan sols sues.

"...Per sentir-se actiu i amb energia cada matí... agafa la bicicleta i ves a la feina pedalant..."

Cada matí que m'apropo a la feina en bicicleta, estic mes dinàmic i rendeixo mes en les meves tasques. Potser no es mesurable o quantificable fàcilment, però del tot segur, que ho faig millor. Ja fa un parell d’anys que faig servir la bicicleta, amollant horaris, de forma regular. Potser aquest darrer any 2015 es mes irregular que els altres. 

"...aconsegueixo una salut corporal i mental envejable...."

Si hem de mesurar els beneficis d’alguna forma, podem mirar la despesa en carburant, i començar a restar mes rera mes. També podem observar que ja no pagues l'assegurança del vehicle que tenies. De quin vehicle parlem?. Ja no tenim vehicle, i només en lloguem un quan realment ens cal. Ja heu vist que exagero. Només fent els comptes de benzina que no faig servir és suficient.

"...Puc estar-se hores i hores parlar-ne dels beneficis, i potser alguns segons parlar-ne de les desavantatges..."

Per altre banda aconsegueixo una salut corporal i mental envejable. L’estrès, i les càrregues de treball son mes suportables, si sap que al acabar el dia, tindràs la teva dosi de bicicleta. Aprofiteu ara, perquè quan les farmacèutiques descobreixin els beneficis que aporten, del tot segur que fan que l’Estat les prohibeixi… I el meu colesterol, ara si que està a ratlla. Cada dia em suplica que em mengi un croissant, però no, el tenim a dieta de bicicleta i aliments sans i bons.

Puc estar-se hores i hores parlar-ne dels beneficis, i potser alguns segons parlar-ne de les desavantatges. El que està clar, que qui vol ho fa, i qui no, es busca una excusa, a vegades amb mes o menys encert.

Així doncs, si voleu saber mes, ho haureu de provar en les vostres pròpies carns, fibrades, musculades, però sobre tot sanes. ;-)

"...si voleu saber mes, ho haureu de provar...."

La importància dels detalls

"...Porto dies pensant sobre aquest post, i com expressar què els detalls, són el que diferencien una bicicleta d'una altre..."

Porto dies pensant sobre aquest post, i com expressar què els detalls, són el que diferencien una bicicleta d'una altre. En essència, el quadre, dues rodes, i el mànec ja conformen una bicicleta, però pensar que els pedals, han de ser d'alumini negra, perquè formen conjunt amb el plat, cadena i pinyó, o les rodes han de ser clàssiques, perquè, el look que conformen el mànec encintat, amb les llums cromades, i les cistelles així ho promouen.

Els detalls son allò que defineix la teva bicicleta. Els cables seran visibles?. Les fundes, de quin color i per on passaran?. El seient, ample i clàssic o estret i modern. Amb marxes o sense, fixa o no. Cadascun dels racons de la bicicleta amaga algun detall, que s'ha de cuidar al màxim.

"...Els detalls son allò que defineix la teva bicicleta..."

Aquí us revelo algun dels detalls i adaptacions específiques que he cercat o realitzat per a la Rabasa-Derbi.

 El portaequipatges de sèrie, sense cromat i pintat del mateix color del quadre, s'integra perfectament amb el conjunt, i visualment deixa de ser una part afegida, per formar-ne part de la bicicleta com tota una peça. Es subjecte amb els tirants que d'origen fixaven els parafangs i amb unes brides plastificades en negre. Els tirants s'han agut d'escorçar.

"...El portaequipatges de sèrie, sense cromat i pintat del mateix color del quadre, s'integra perfectament amb el conjunt..."

El mànec, de passeig, encintat, amb les manetes de fre senzilles i clàssiques, la cistella serà vermella (a la fotografia es negre ja que estava provant el suport fet a mida), durà dos llums led, d'estil clàssic i cromades. La potència és la original.

Cadascun dels cargols, ha esta netejat, i polit amb un paper abrasiu de gra molt fí. Els cables de fre sobrant, ha estat tallat i s'ha col·locat un terminador. S'ha adaptat una platina metàl·lica per subjectar el llum del darrera. Els cargols nous, son cromats i porten el sistema antilliscant, que no permet que s'afluixin. La dinamo, d'última generació, no deixa de ser exactament, com les que duia originalment. El seient original, folrat amb una tela, en que el disseny i el color no son per casualitat, el que va ser causal, va ser la procedència (veieu post sobre el seient)

"...el disseny i el color no son per casualitat, el que va ser causal, va ser la procedència..."

em deixo al tinter molts detalls, però per acabar el post només em queda dir, cuideu els detalls, son importants i marquen la diferència.

"Cuideu els detalls.... són importants i marquen la diferència!!!..."

Girona Bike World

El Girona Bike World o com Girona promociona la bicicleta és un congrés de 2 dies i una fira de 3 dies, on es tracta el futur de la bicicleta, dins de la província Gironina.  El congrés celebrava la cinquena edició, i la fira celebrava la seva primera edició.

Vaig anar a la fira, ja que el cost del congrés, sobre el paper molt ben organitzat, estava per sobre de les meves capacitats econòmiques. La fira, si et generaves la invitació a través de la web, l'accés era de franc, sinó costava 4€ per persona.

El primer que et trobes quan arribes a la fira de Girona, venint de Sabadell, es que el recinte es petit, però el van aprofitar bé. Tot el perímetre interior del recinte estava ocupat per estants de turisme en bicicleta i/o rural, i tendes de bicicletes on tenien actives ofertes dins de l'entorn de la fira.

L'oval central, hi havia la zona d'activitats, proves i exhibicions, amb el muntatge d'un petit bikepark. Passant per la ruleta ciclista, les proves de trial infantil, per petits i no tant petits, proves de bicicletes elèctriques i normals, a l'oval i en un circuit exterior amb una pendent forta.

A part del estant de turisme i el de Girona, presentat la Pirinexus, mancaven estants dedicats a la promoció de rutes locals. Evidentment que hi havia rutes, però sempre dins d'un pack d'estancia rural, guia, lloguer, etc..., que suposava un cost, depenen de la butxaca, mes o menys elevat.

Vaig provar vaires bicicletes elèctriques, i vaig entendre per fi, el perquè de la diferencia de preu d'unes i de les altres. Si ens centrem en les MTB, la diferència de preu, moltes vegades elevada, definia l'empenta, autonomia, detalls i eficàcia de la bicicleta.

Hi havia alguna oferta molt ajustada, en la majoria de casos inapreciables. Si volies adquirir alguna cosa, havies de dur un maletí força carregat.

D'entre les activitats, la mes atractiva era el looping amb una bicicleta. Us deixo un vídeo.