El Carrilet - d'Olot a Sant Feliu de Guixols

"...Volíem fer un simulacre de cicloturisme..."

Ja fa un parell d'anys que vàrem emprendre aquesta "aventura". La primera de mes d'un dia amb la nostre filla, pedalant com una valenta.

Tot i haver plogut el dia anterior, la calor del primer dia va ser elevada. 

El recorregut d'Olot a Girona, amb mes desnivells, és el mes dur, però també es el mes bonic i fresc, i el de Girona a Sant Feliu, és mes pla i mes urbanita, travessant moltes vegades nuclis urbans.

"...L'escenari és còmic. Una bicicleta urbana..., una MTB i una de 20"..."

No explicaré com és la ruta, ja que hi ha moltes pàgines que ho fan, fins i tot n'hi ha l'oficial. El que sí explicaré és amb quina intenció vàrem començar la ruta.

Volíem fer un simulacre de cicloturisme, carregats al màxim, duent tot el que seria de menester per fer l'any següent el Canal du Midi, a França. Doncs, planifiquem la ruta en dos dies, fent parada un cop passat Girona.

"...massa pes per la urbana, poca cosa...per la MTB gran, i molt aparatosa la màrfega a la petita MTB..."

L'escenari és còmic. Una bicicleta urbana, amb roda de 700 i molt primes, carregada amb alforges i cistella, una MTB amb els paquets lligats amb cintes i elàstics, tal com he vist en fotografies de l'època. i una petita MTB de rodes de 20", amb la màrfega isotèrmica. 

Tenda, sacs, màrfegues, molt poca roba, el banyador, la tovallola, alguna cosa de menjar, aigua, tot dins de les alforges i les motxilles.

Doncs bé... massa pes per la urbana, poca cosa i arrossegant-se per la MTB gran, i molt aparatosa la màrfega a la petita MTB.

"... amb nens, les etapes han de ser curtes, i si pot ser, cada cop que veus un parc infantil fer aturada..."

Amb la fresca del matí, els primers trams de puja baixa enmig del bosc van ser una delícia. Fent broma tota l'estona. Però un cop vàrem deixar enrere el bosc, i el sol va començar a picar fort, doncs la cosa va canviar, sobre tot a la cara de la petita.... I aquí traiem la segona experiència reveladora. 

Amb nens, les etapes han de ser curtes, i si pot ser, cada cop que veus un parc infantil fer aturada. Cal refrescar-se sovint, i menjar cosetes per picar. Potser amb aquest ritme trigaràs mes, però l'experiència per la criatura serà molt bona i voldrà repetir.

Pedalant, pedalant, vàrem arribar a Girona, i com no, vàrem aprofitar per visitar la ciutat. Un altre consell, si fas voltes, no passis moltes vegades pel mateix lloc. tindràs la sensació de visitar la ciutat en cercles, i es fa pesat.

Tot just havent dinat, i haver-nos relaxat a l'ombra del jardí "botànic" del centre de la devesa, decidim fer un gelat al ben mig de Girona, i continuar la nostre ruta cap a la platja, fent parada per dormir en un camping a 5 Km de Girona.

Doncs, dir-vos, que aquests 5Km van fer-se molt mes llargs que tot el que havíem dut fins ara. El "queda molt?" que la nostre filla deixava escapar entre els llavis mentre pedalava, feien intuir que estava exhausta. Per sort, l'expressió, "després del següent revolt ja queda poc" ens va salvar la papereta.

La prova de que el primer dia va se massa per la nostre filla, és que va estar moixa tota la tarda i nit, fins el dia següent. Un cop va descansar de valent tot va quedar al seu lloc. Sort que al camping hi havia piscina i ens vàrem refrescar. 

"...L'arribada a mar és tot un premi..."

El dia següent, ja esmorzats, encarem la resta del viatge fins a la platja. El camí es planer, entre ciutats, soleiat, i sovint, paral·lel a la carretera.

L'arribada a mar és tot un premi. 

Per tots, menys pel qui ha d'anar a buscar el cotxe, que ha de combinar un parell d'autobusos, de Sant Feliu a Girona i de Girona a Olot. Amb temps d'espera inclosos, crec que hi has de dedicar unes 3 hores de res...