Enamorar-se a l'estiu

L'estiu ja és aquí, està clar. Hi ha determinades percepcions que així ens ho diuen. La calor extrema, les xancles, les bermudes i la imminent arribada de les vacances, les esquenes cremades, olor d'afersun son pistes que ens delaten a crits què l'estiu ja hi és aquí. Molts bloggers i videobloggers ja s'estan preparant, buscant superexperiències, per explicar lo fantàstics que son i lo extraodinàries que seran les vivències que tindran aquest agost, a l'altre part del mon. Total, per donar enveja son capaços d'inventar-se quelcom, sinó fos que després ho han d'explicar al mon.

"...L'estiu ja és aquí, està clar..."

Però una altre percepció, en aquest cas un sentiment, ens delata que estem en aquesta època de l'any tant desitjada. L'enamorament. L'enamorament no és un sentiment desconegut, i fàcilment identificable. Perds la gana, estàs a la lluna tot el sant dia, i quan et pregunten que et passa, respons amb un sospir llarg i dèbil . De jove, em vaig comprar la meva primera moto perquè em vaig enamorar d'ella al primer cop d'ull. De mes gran de la meva dona perquè em va sorprendre la seva perseverància. De mes gran, de la meva filla i tot i que a vegades em treu de pollaguera, i encara n'estic. De mes gran, de la vida i les seves petites coses. De mes gran, i això ja és un no parar, de les emocions que desperten en mi el saber gaudir de cada moment. I com que no podem tornar enrere, de mes gran, del so de la trompeta, que em costa tocar cada dia.

"...L'enamorament no és un sentiment desconegut, i fàcilment identificable..."

Podria omplir tot un full, pel davant i pel darrera, dels enamoraments que m'han sobrevingut inesperadament al llarg de la meva vida, però aquest estiu n'hi ha agut un que cal esmentar. Del tot segur que es tracta de quelcom platònic, i impossible. El passat mes de maig, durant el Girona Bike World, vaig conèixer les Haibike. El seu disseny, la qualitat de components, la tecnologia combinada en el controlador del motor elèctric (+GPS) i la potència i durabilitat del mateix, van fer que el meu cor s'accelerés. Però tot va quedar en una molt bona impressió, i d'allà vaig sortir amb una tarja del proveïdor que les importa i amb la idea, de quan no pugui pedalar amb prou energia i potència, hauria d'adquirir una d'aquestes màquines per continuar les meves aventures. 

"...De refilada hi havia una fotografia que va despertar en mi la memòria del nom..."

D'això ja fa uns mesos. Va passar prou temps perquè oblidés fins i tot el nom, i prou temps per perdre la tarja. Però dins del meu cervellet, encara tenia les sensacions de dur una d'aquelles màquines. I abans d'ahir, al recuperar totes les fotografies de la càmera i classificar-les degudament, vaig veure el fantasma que em rondava pel cap. De refilada hi havia una fotografia que va despertar en mi la memòria del nom.  HAIBIKE. de seguida agafo la tablet i busco. HÒSTIA!!!!!... que veig aquí... una FATBIKE elèctrica... I amb música celestial de fons dins del meu cervell, s'obre lentament la pàgina de característiques d'aquesta bèstia i la magnífica imatge que l'acompanya. Ja ho tenim aquí. Recordo aquella seqüència de "American Beauty", on plouen pètals de rosa sobre la jove actriu Mena Suvari fent de Heather, i per art de màgia cerebral, hi ha la FATSIX de Haibike en comptes de l'actriu. Potser son els meus quaranta i tants, o potser és l'estiu, o potser és... no ho sé... però m'agrada molt.

"...Recordo aquella seqüència de "American Beauty", on plouen pètals de rosa sobre la jove actriu Mena Suvari fent de Heather..."

No paro de mirar-la, de llegir les característiques tècniques, les dimensions, i aquí entenc que serà mes aviat, un amor platònic. Un amor impossible... 

"...ho limita tot als somnis..."

El preu recomanat és pràcticament de 4.500€. Un preu lluny de les meves possibilitats, un preu que la converteix en elit, en inabastable, en inassolible. Un preu que ho limita tot als somnis. Però somiar està bé... ara a GAUDIR-HO!!!... me'n vaig a fer la migdiada del pastor....