Ja n'era conscient que els frens de la Rabasa-Derbi no son gaire efectius, però són una joia. Després de desmuntar-los, netejar-los, comprovar l'estat de la molla, engreixar l'eix, i determinar que no han sofert gaire el pas del temps, puc dir què aquesta es la part mes bonica de la bicicleta.
"...aquesta es la part mes bonica de la bicicleta."
Tot i ser una de les peces petites, els hi he dedicat molt de temps. A ningú li agrada el tacte d'aquells frens durs i que no fan la seva funció. Doncs això ja no passa. El tacte es progressiu, i frenen el que han de frenar, una bicicleta de passeig. Amb aquesta bicicleta no anem a fer els millor temps en l'oval de carreres, sinó ens desplaçarà al mercat del centre, amb el millor estil i la millor practicitat del mon.
"...El tacte es progressiu, i frenen el que han de frenar, una bicicleta de passeig."
Les pastilles son noves, el cables i fundes del sistema de frens també. I tingueu en compte que s'han d'engreixar els cables per tal que llisquin suaument dins de les fundes.
Ara, em sembla que només queda dir, bon fré no té fronteres!!!!....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada