Vies Interurbanes

Com a sabadallenc d’adopció hi ha coses i situacions de la població de Sabadell que no entenc, i a vegades, llegint per aquí i per allà, comentant amb uns i altres, tampoc en trec l’aigua clara.

“...Com pot ser què entre dos poblacions properes, no existeixi un camí, o una via per facilitar-ne la comunicació pedestre i ciclista?..”

Com pot ser què entre dos poblacions properes, com ara Sabadell i Terrassa, no existeixi un camí, o una via per facilitar-ne la comunicació pedestre i ciclista?. Com pot ser, que entre Barbera i Sabadell, ciutats enganxades, tampoc hi hagi un camí ciclista? Sort que hi ha voreres, perquè la zona 30, a efectes pràctics, es molt perillosa (quin pare deixaria anar als seus fills, per carrers “zona 30” a l’escola de bon matí?). Com pot ser que entre Sabadell i Sant Quirze tampoc existeixi aquest enllaç pedestre i ciclista? A vegades pots veure persones de totes les edats, anant a peu pels ponts de l’autopista direcció l’àrea comercial de Sant Quirze, amb el conseqüent perill per seues vides. 

Resumint, què no és poc, és increïble, a l’alçada de la història moderna, que entre Sabadell i altres poblacions veïnes no existeixi una via de comunicació pedestre i ciclista segura, per tal que les persones i ciclistes que vulguin, pugin fer-ne ús.

No entenc com és què tant els agents locals i estatals implicats no hagin arribat a, ni tan sols projectar un camí d’aquestes característiques. No entenc com es que, tot i existir la intencionalitat de promoure l’us de la bicicleta per part de la generalitat (link del Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya), no s’acaba de traslladar a la realitat. No entenc, que tot i l’existencia de manuals de creació de vies ciclables i pedestres (link al manual de disseny de vies ciclistes), quan parlem de vies interurbanes, sembla que aquestes són les carreteres per traslladar-nos-hi amb vehicles a motor.

“...Canviar moltes coses, però començar per la nostre actitud. L’actitud que deixarà un mon millor al nostres fills i nets.”

A molts llocs d’Europa hi ha propostes novedoses i de segles futurs, i que aquí, com a poble emprenedor, no n’hi ha cap, i a més a més, fem cas omís d’aquestes propostes. Vies entre poblacions veïnes, autoil·luminades com propostes nòrdiques, segregades del tràfic motoritzat, amb ponts, o flotants, que son energèticament responsables, i fins i tot, contribueixen per activa i passiva, a revertir el conegut canvi climàtic. Tenim bonanoves des d’Holanda, des de Filadelfia, als Estats Units. 

A part de la bicicleta, alguna cosa es mou. Es el moment de pedalar, d’anar lluny amb la pròpia energia del nostre cos, i canviar. Canviar moltes coses, però començar per la nostre actitud. L’actitud que deixarà un mon millor al nostres fills i nets.

A Sabadell, el que està clar, tot i la imaginació què puguem tenim, és què cal una mica de voluntat per dur a terme unes vies pedestres i ciclistes segures. Cal una mica de voluntat, de tots plegats, per fer possible el canvi de paradigma. Aquest canvi que desitgem molts. Millorar el mon en que vivim, regenerar el planeta, fer una economia sostenible, i tot, a base de pedalades i caminades.